Avui va en el teu honor Rosset ;) no fa gaires hores que estàvem al aeroport amagats sota una pancarta però t'he de confessar que no volia acomiadar-me de tu, de fet, no vull haber de fer-ho mai. Podriem dir que és un arrivederci millor, et sembla? Ahir encara tenia un al·licient pensant que avui et veuria, que no m'acomiadava de tu de veritat, però avui ja si. Encara no em faig la idea de que ja no estiguis aquí...
Però ja saps que las bones amistats persisteixen i aguanten de tot, per molt lluny que estiguem.
Ara que ho penso, tots els nostres records son especials. La primera vegada que ens vam veure va ser al terra de la Biblioteca Jaume Fuster, i tu ens feies de crític literari amb Rosenburg, te'n recordes? ha plogut des de llavors eeh! o millor dit, hem begut caramel machiatos des de aquell dia.
Las fotos de mates, el Limoncello, els dolents/contacte amb fantasmes, las converses gairebé totes las nits, la nostre llista de spotify compartida, las nostres esperes a que algú (no vull dir noms) arribes, el sushi, la sèpia! el nostre tràfic de moleskines, sant joan, hi ha tants moments...Et trobaré molt a faltar i per això vull que disfrutis de cada minut allà. De fet el verb correcte no es vull si no haber, has d'aprofitar tot el que hi hagi al teu voltant.
Espero de debò que t'hagi agradat la teva "búsqueda del tesoro" i que al nadal tornis, amb la cordes vocals exercitades i amb una ampolla d'aigua a la ma per no parar de parlar-nos de tot el que viuràs en aquests 3 mesos (i una mica més).
T'estimo Victor, molt, i ho saps :) ens veiem aviat, a Barcelona, a Venècia, a Duino, a qualsevol lloc (no importa on).
Una abraçada molt forta i un sac ple (fins a dalt) de petons. I ja per acabar et torno a dir que... (imaginat un redoble de tambors) que T'estimo <3
No hay comentarios:
Publicar un comentario